Avui ens fixem en una petita part de la història de la nostra vila. Concretament el 1973 va ser quan va arribar un nou mossèn, Pere Artigas. Es comenta que era molt emprenedor, tant és així que va formar un grup de joves per caracteritzar obres de teatre (la primera va ser Pi, Noguera i Castanyer). El grup es feia anomenar El Grup Isclenc.

Aquest grup, en època franquista, una de les moltes activitats que va realitzar va ser l’edició d’aquest adhesiu. Ens ha arribat a l’ànima.

Adhesiu editat als anys 70s pel Grup Isclenc

No és complicat avui en dia veure el nostre gentilici encara en la nomenclatura franquista (San Acisclo de Vallalta), sobretot en les aplicacions de terminals mòbils que, ja sigui per desconeixement o dessídia, la gent continua utilitzant en castellà tot i tenir disponible l’opció en català.

El resultat no és agradable a la vista, ja que Google Maps mostra el gentilici franquista. I pensar que fa cinquanta anys ja lluitaven pel nostre gentilici correcte: Sant Iscle De Vallalta! Fa pensar, oi?

El Grup Isclenc, entre moltes altres coses, editava una revista trimestral anomenada La Roca Caganera i en una ocasió van catalanitzar els noms dels carrers.