La pandèmia està sent dura per tothom. Però hi ha un col·lectiu que els hi importa ben poc la pandèmia i la resta de veïns.

Ha sigut portada de diaris i informatius les situacions límit a les quals han arribat diversos municipis per culpa de grups d’individus que es munten les seves pròpies festes a la via pública. Bàsicament el botellón de tota la vida però portat a l’extrem.

El nostre municipi és el caldo de cultiu ideal per aquests personatges. Durant unes setmanes vam ser un oasi sense toc de queda, ja que juntament amb Sant Cebrià, érem dels pocs municipis del Maresme sense toc de queda nocturn. Hi sumem que al nostre municipi no tenim policia local i el que normalment és una vila idíl·lica i silenciosa al peu del Montnegre es converteix en un polvorí de soroll provinent de curses de cotxes i motos, i pel que fa al pavelló derrapades i trencadissa de vidres i destrossa de mobiliari. Habitualment el soroll que produeixen aquests vehicles és inversament proporcional al civisme dels seus propietaris.

Sorolls habituals en l’esplanada del pavelló municipal molt molestos per als veïns

Els veïns es queixen que aquests comportaments han anat a més. Abans ho feien només de nit, però com que cap autoritat els crida l’atenció, ara se’ls veu fàcilment a mitja tarda fent derrapades a la zona del pavelló posant en risc innecessàriament als veïns que volen fer un ús legítim de l’espai, com ara el pipican o zona infantil. És fàcil veure’ls (o sentir-los) conduint temeràriament pel nucli urbà.

No és només la molèstia que ocasionen als veïns amb els sorolls estridents dels seus cotxes, sinó que són incapaços de recollir les deixalles (habitualment ampolles, moltes trencades) i les destrosses que ocasionen en el mobiliari públic.

Els veïns es pregunten per què l’ajuntament no limita l’accés en aquesta esplanada (ben fàcil amb uns blocs de formigó ja presents a la zona o una barrera) per, si més no, dissuadir l’accés en vehicle quan no hi ha actes lícits previstos.